EL SON INFANTIL_____________________________________________
Els adults tenim quatre fases de son, una d'elles és la REM (en la que recordem els somnis) i una altra el son profund. Al llarg de la nit tant l'adult com l'infant tenen uns 8-10 despertars que solen ser d'uns segons, no els solem recordar i ens serveixen per estar alerta dels depredadors (supervivència). Són aquells moments en els que un es destapa perquè fa calor, es gira de costat o simplement tomba el cap de cantó. Els nadons han d'aprendre a tornar-se a dormir després d'aquests petits despertars que nosaltres ni notem i de vegades es queden desperts, desvetllats, i ploren per reclamar-nos.
0-3 mesos
4-7 mesos
8-24 mesos
Fins als 5 anys
Conciliar el son:
Perquè no fer cas al Doctor Estivill:
Altres alteracions possibles dels nens Estivill:
En pro del collit:
Trastorn del son:
Comentaris sobre altres temes:
NOTES DE LA CONFERÈNCIA DE LA ROSA JOVÉ SOBRE CRIANÇA:
La seva posició parteix de què els humans som una espècie que necessitem els altres per sobreviure. Per això mateix els petits reclamen la presència del cuidador, els hi va la vida. És per això que ploren.
El còrtex cerebral, la part del cervell que regula les emocions, es forma del tot entre els dos i els quatre anys. Per això abans dels dos no tenim memòria a llarg plaç, no podem parlar gaire bé i, en definitiva, no es raona. Per tant, no ens entestem a fer entendre coses als nens de menys de 2 anys perquè no raonen fins que no podem dir que parlen bé del tot. Que el nen plora perquè vol allò i no li podem donar? No cal explicar-li ni raonar-li perquè no ho entén, distrure'l o canviar de lloc o tema és la millor opció.
Dels 0 als 7 mesos el missatge que li hem de transmetre és que ÉS VALUÓS
Dels 7 als 24 mesos el missatge que li hem de transmetre és que ÉS RESPECTAT
Menjar sòlids:
Control esfínters:
Regulació del son:
Dels 2 als 5 anys el missatge que li hem de transmetre és que EL COMPRENEM
Si la rebaqueria és del tipus pegar/cridar/patalejar/tira-se a terra nosaltres ens hem de quedar tant a prop seu com ens deixi, ajupir-nos al seu nivell i si vol abraçar-lo. La idea és que sàpiga que nosaltres som allà al seu costat, que ens quedem allà, que ens sap greu que estigui així i que quan ell vulgui podem tornar a intentar-ho, a parlar-ne i trobar una solució entre els dos. Si el problema era que no es volia dutxar no continuar insistint en què es dutxi mentre està fent la rabieta perquè encara l'atabalem mes sinó dir-li que tot s'arreglarà, que solucionarem el problema.
A partir dels 5 anys:
ALTRES TEMES:
ALIMENTACIÓ INFANTIL______________________________________
- S'inicia l'introducció d’aliments complementaria a la llet materna entre els quatre i els sis mesos , quan el nadó mostri interès per tastar les coses del nostre plat.
- No donar sucs fins als sis anys si es pot, quan proven el suc no volen aigua, ja que és un líquid amb sabor, i aquests porten massa sucres de la fruita. Fins als 6 anys màxim 1/2 got al dia.
- No posar mai cereals al biberó/got de llet.
- No donar aliments comercials (Papilles de sobre, potitos...) cada dia, reservar-los per excursions, viatges etc.
EL SON INFANTIL_____________________________________________
Els adults tenim quatre fases de son, una d'elles és la REM (en la que recordem els somnis) i una altra el son profund. Al llarg de la nit tant l'adult com l'infant tenen uns 8-10 despertars que solen ser d'uns segons, no els solem recordar i ens serveixen per estar alerta dels depredadors (supervivència). Són aquells moments en els que un es destapa perquè fa calor, es gira de costat o simplement tomba el cap de cantó. Els nadons han d'aprendre a tornar-se a dormir després d'aquests petits despertars que nosaltres ni notem i de vegades es queden desperts, desvetllats, i ploren per reclamar-nos.
0-3 mesos
No tenen les quatre fases del son aj que no arriben al son profund i per això sempre necessiten el cuidador a prop. Passen el 80% del seu son en fase REM. A vegades no dormen mes d'una hora seguida i això és perquè entren en fase REM directament. No hi ha una estabilitat en els períodes de son.
4-7 mesos
Encara no hi ha regularitat però solen fer dues o tres migdiades. Sembla que dorm mes seguit a la nit, però cap als cinc mesos adquireix la quarta fase del son adult i això els desequilibra. Pot ser que de cop passi a dormir menys hores seguides de nit. És molt habitual.
8-24 mesos
Cap als set o vuit mesos s'estabilitza la son. Època en la que aprenen mes que mai i en la fase REM és quan es processa tot allò après, per això tenen un son molt inquiet i fins i tot poden tenir ansietat. Cap a l'any deixen de fer la migdiada del matí. Els comença la por a l'hora d'anar a dormir.
Fins als 5 anys
Potser que nomes dormin vuit hores seguides a la nit. Fer-los anar a dormir a l'hora que els vagi bé segons el seu cicle de son i l'hora que s'han de despertar. Cap als dos anys busquen i demanen coses per relaxar-se com un conte o una cançó, i després van aprenent a relaxar-se sols.
Conciliar el son:
No calen rutines. Les rutines fan la vida fàcil als pares perquè tenen patrons clars. No cal que els nens tinguin una hora concreta d'anar a dormir. No cal banyar-los cada nit abans de dormir ni cal acostumar-los a dormir sols a cap edat en concret. Perquè un infant pugui conciliar el son cal que:
- tingui son
- no tingui massa son (estan inestables)
- la casa estigui adormida (llum suau, no sorolls forts, no gaire moviment)
- el cuidador primari (pares, potser mes endavant avis) el porti a dormir
Perquè no fer cas al Doctor Estivill:
Les amígdales regeixen les emocions i s'ha comprovat que els infants que més ploren de petits tenen mes tendència a la depressió. El cortisol col·lapsa les amígdales, això és un componen tòxic que generem amb el plor i que quan puja molt de nivell el cervell ha de contrarestar amb un "txute" de opiacis. Un nivell alt de cortisol i serotonina pot provocar el vòmit, per tant, la teoria de què els nens vomiten voluntàriament per rebel·lia o per fer-se veure és una tonteria. S'ha comprovat que els infants que els han acostumat a dormir-se deixant-los plorar acaben no plorant perquè no els serveix de res fer-ho, però el seu nivell de cortisol segueix pujant igualment i per tant només s'adormen amb els opiacis que genera el seu cervell contra el cortisol. Necessiten adrenalina per adormir-se i de grans poden muntar "pollos": plors, baralles, pataletes... abans d'anar a dormir.
Altres alteracions possibles dels nens Estivill:
- Conducta afectiva mes distant, problemes d'aprenentatge i memòria. Els costa mes adquirir el coneixement de manera ràpida.
- Estrès post-traumàtic: odi al llit, a l'habitació...
- Indefensió apresa: de grans són submisos.
- Trastorns de l'estat d'ànim.
- Ansietat.
En pro del collit:
- Pràctica majoritària en totes les cultures no occidentals i inclús en alguns països occidentals: 92% al Japó i països nòrdics, 64% a Alemanya. Aquí, com sempre, anem a la cua, però ho fa mes gent de la que ho creiem tot i que no ho diuen perquè se senten culpables o que malcrien els fills.
- Els peques tenen menys insomni.
- S'ha comprovat que en els nens de set mesos el desenvolupament psicomotor és mes elevat.
- Disminueix la probabilitat de mort sobtada.
- Mes hores de contacte amb els pares i per tant mes vinculació amb ells.
Trastorn del son:
Alguns infants molt actius pateixen terror nocturn. Tot i que el nom és una mica exagerat simplement es tracta d'un tipus de somnambulisme que es dóna sobretot quan l'infant es cansa de dia. Llavors tenen un son molt profund i en algun moment el seu cos es desperta. Es mouen com posseïts i, fins i tot, amb els ulls oberts, però la seva ment segueix dormint. No cal fer res ja que estan en son profund, simplement vigilar que no es facin mal. A vegades el terror nocturn coincideix amb èpoques de canvis, com per exemple l'inici de l’escola.
Comentaris sobre altres temes:
No ensenyem els infants a frustrar-se, la vida ja ho fa.
Si els castiguem ells també voldran aconseguir les coses castigant-nos.
Es deslleten sols dels 3 a 5 anys, deixen de voler el pit.
NOTES DE LA CONFERÈNCIA DE LA ROSA JOVÉ SOBRE CRIANÇA:
La seva posició parteix de què els humans som una espècie que necessitem els altres per sobreviure. Per això mateix els petits reclamen la presència del cuidador, els hi va la vida. És per això que ploren.
El còrtex cerebral, la part del cervell que regula les emocions, es forma del tot entre els dos i els quatre anys. Per això abans dels dos no tenim memòria a llarg plaç, no podem parlar gaire bé i, en definitiva, no es raona. Per tant, no ens entestem a fer entendre coses als nens de menys de 2 anys perquè no raonen fins que no podem dir que parlen bé del tot. Que el nen plora perquè vol allò i no li podem donar? No cal explicar-li ni raonar-li perquè no ho entén, distrure'l o canviar de lloc o tema és la millor opció.
Dels 0 als 7 mesos el missatge que li hem de transmetre és que ÉS VALUÓS
Dels 7 als 24 mesos el missatge que li hem de transmetre és que ÉS RESPECTAT
Època en què apareix l'angoixa de separació de la mare, es regula el control d'esfínters, aprenen a menjar sòlids i s'estabilitza el son. El missatge seria: "No passa res si encara no camines/menges sol/parles...., ho respecto". No pensar que "com abans millor" ja que no som nosaltres qui li ensenyarem les coses sinó que les aprendrà sol segons el seu ritme propi. És important no esperar que caminin, parlin, mengin sols, ordenin joguines, etc., com abans millor perquè ells perceben aquesta demanda i ho processen en estrès (encara que nosaltres no ho notem). No agobiar-lo i estar al cas de en quins períodes és normal aprendre cada cosa.
Menjar sòlids:
En l'alimentació ells decideixen què i quan, no hi ha horaris fixes ni res establert en quant a tipus d'aliments en un moment o altre del dia. No forçar mai a menjar, si el menjar deixa de ser un moment divertit pel nen sempre tindrem problemes perquè mengi. Entre els dos i tres anys i entre els deu i els onze fan una estirada de creixement, és normal que en aquesta edat vulguin menjar especialment coses menys "sanes", més calòriques i amb mes hidrats, perquè estan creixent molt.
Control esfínters:
No viciar els nens al bolquer. És més còmode treure el bolquer a l'estiu perquè es mullaran i hem d'anar darrer tot el dia amb el motxo. Està demostrat que el procés és mes ràpid si es treu de cop el bolquer tant de dia com de nit i no treure primer de dia i després de nit. Si traiem el bolquer i de cop el peque es retén el pipi 8h o s'amaga per fer caca significa que no està llest per deixar el bolquer, tornar-li a posar
Regulació del son:
80% de 1 anys es desperten a la nit
50% de 2 anys es desperten a la nit
Dels 2 als 5 anys el missatge que li hem de transmetre és que EL COMPRENEM
El peque plantejarà idees diferents a les dels pares i ho hem d'acceptar. Als dos anys és l'època de les rabietes ja que el desig del nen s'enfronta al dels pares.
Com afrontar les rebaqueries?
- fins als dos anys: evitar el tema, distreure'ls. No raonen
- a partir dels dos anys (si el nen té bona comprensió del llenguatge i ell parla bé)
1. Comprensió: "Clar que no vols anar a la dutxa si ara estàs jugant..."
2. Educació:explicar perquè li portem la contrària "... però vas brut i t'hem de treure la sorra..."
3. Elecció: ensenyar a decidir, proposar solucions, com ho arreglem? "...et banyo ràpid i així pots jugar mes estona després? o et deixo jugar 10 minuts ara i després fem la dutxa?" Ells poden proposar alguna altra solució que tot i que a nosaltres no ens sembli la millor, si l'ha proposat ell i és raonable serà la millor a prendre, perquè així l'empoderem i aprèn a trobar solucions ell sol. NO dir mai NO a les demandes/propostes excepte si aquesta no atenta contra la seguretat d'algú.
Si la rebaqueria és del tipus pegar/cridar/patalejar/tira-se a terra nosaltres ens hem de quedar tant a prop seu com ens deixi, ajupir-nos al seu nivell i si vol abraçar-lo. La idea és que sàpiga que nosaltres som allà al seu costat, que ens quedem allà, que ens sap greu que estigui així i que quan ell vulgui podem tornar a intentar-ho, a parlar-ne i trobar una solució entre els dos. Si el problema era que no es volia dutxar no continuar insistint en què es dutxi mentre està fent la rabieta perquè encara l'atabalem mes sinó dir-li que tot s'arreglarà, que solucionarem el problema.
A partir dels 5 anys:
- Normes familiars: Les normes familiars s'han de basar en RAONS i han de ser consensuades en família. No posar normes perquè sí sinó explicar-les. Exemple amb un fill adolescent: Posar una hora límit per tornar a la nit. Proposem a les 21h i expliquem perquè: demà tenim una sortida i hem de dormir dhora, ell es queixa perquè tots tornen mes tard, negociem i torna a les 9:30 o bé negociem que el proper finde torna mes tard si no fem excursió l’endemà. No es diu que a les 21h perquè sí i punto.
- Exigència: Quan algú es salta la norma es pot raonar el perquè se li exigeix. Si l'adolescent arriba tard se li explica que llavors demà anirà cansat, la norma tenia una raó de ser.
- Consells familiars: la hora de menjar és un bon moment per parlar de les coses. Dir-ho tot a la cara. Si algun comentari no ens ha agradat, si no estem d'acord amb alguna cosa...
ALTRES TEMES:
No pegar ni cridar. Si aquests són els models que donem, ells també els faran servir per defensar l es seves idees/coses...
Els adults no compartim el cotxe, el cònjuge o el nostre iphone, perquè demanem als nens que comparteixin les joguines? En tot cas podem fomentar a què comparteixin però no obligar.
ALIMENTACIÓ INFANTIL______________________________________
ALIMENTACIÓ INFANTIL______________________________________
APUNTS XERRADA BIOCULTURA_______________________
Notes de la xerrada que van fer a Biocultura sobre la introducció dels primers aliments (alimentació complementaria) que va fer una nutricionista i naturopata que es diu Dorte Froreich, que treballa a "Marenostrum", us deixo la seva pàgina web perquè hi pugueu fer una ullada: www.saudalplato.com
Notes de la xerrada que van fer a Biocultura sobre la introducció dels primers aliments (alimentació complementaria) que va fer una nutricionista i naturopata que es diu Dorte Froreich, que treballa a "Marenostrum", us deixo la seva pàgina web perquè hi pugueu fer una ullada: www.saudalplato.com
- Aliments que provoquen reaccions, al·lèrgens: cítrics, espinacs, bledes, albergínies, tomàquets, pebrots...no introduir abans de l'any. Cada vegada que introduïm un aliment nou hem de deixar passar com a mínim 3 dies que és el temps que tarda el nostre cos en elaborar els enzims i bacteris necessaris per la seva digestió.
- Mel crua i fruits secs sencers no introduir abans dels 3 anys, però si molts (ametlla), també podem afegir llavors crues moltes.
- Pels vegetarians és important la combinació d'aliments per tal de rebre els nutrients, vitamines, minerals necessaris: mill i algues/quinoa i fruits secs/arròs amb llegums, etc.
- L'agricultura bio té molts més minerals perquè els sòl on es cultiva és més ric per tant ens assegurem minerals si mengem fruita i verdura bio.
- A partir dels 9 i 10 mesos ja es poden introduir la proteïna vegetal (tofu, llegums (ideal començar per exemple amb llentia roja), alvocat, fruits secs i llavors moltes,llet de soja o de civada...)
- És important fer una cocció a foc lent o mig per modificar el mínim l'estructura molecular dels aliments.
- Utilitzar sempre oli primera pressió en fred i afegir algunes gotetes a la fruita o la verdura.
- El rovell d'ou no abans dels 10 mesos i la clara no abans dels 18 mesos.
Tema cereals:
- sense gluten: A partir dels 8 mesos (arròs, quinoa, mill) més endavant podem afegir blat de moro, "polenta", etc...
- amb gluten: A partir dels 10 mesos (civada, espelta, kamut), el blat és millor introduir-lo a partir de l'any
No hay comentarios:
Publicar un comentario